Qui sóc?


Em presento...
Mai s’és tard en aquesta vida. I, en el fons, desconeixem quan serà el nostre moment, aquell en el que triomfem perquè estem fent allò que de debò ens omple i descobrim la nostra vertadera vocació.


He portat molts anys treballant de cambrer en el món de la restauració, entre altres oficis, i vaig decidir fer un gir en el meu rumb tant personal com laboral; m’he redescobert a mi mateix i em sento orgullós i alhora agraït de poder treballar en el món de l’atenció sociosanitària i en el dels serveis socioculturals i a la comunitat i, poc a poc, començar a obrir-m’hi camí.

Aquests darrers cinc anys he anat formant-me, adquirint coneixements i experiència, especialment a través de les pràctiques professionals i la participació com a voluntari compromès en diferents entitats, a més de graduar-me recentment en Integració Social amb matrícula d’honor.

Estudiar Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya (setembre, 2018) no sols em permetrà ampliar els meus aprenentatges, sinó també créixer com a persona i professional.

Amb criteri, rigorositat, vocació de servei i responsabilitat social; així és com vull treballar. Més encara, gaudir treballant per aprendre, conèixer, descobrir i seguir ampliant horitzons.
Alhora, el respecte, l’empatia, l’equitat i la consideració de la intimitat, la integritat física i moral, l’autonomia i la dignitat de l’altre, són valors essencials que no vull perdre en l’exercici de la meva professió.


 Grau d'Educació social (2018 / 202?). El meu expedient acadèmic.




 La meva experiència:
El meu currículum professional.


David CROS PALLARÈS

Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Un dret de ciutadania.

Què entenem per drets de ciutadania? El primer que em ve al cap em porta a l’antiguitat, a la República i a l’Imperi de Roma. I eren ciutadans aquelles persones lliures nascudes a Roma i, posteriorment, es va extendre el reconeixement a les províncies. Podríem fer un  símil respecte a l’actualitat : què ocorre realment amb les persones que vénen de fora? Més concretament, de tercers països de fora de la Unió Europea? Vaja, i sense embuts, persones immigrants o refugiades vingudes de nacions pobres, en guerra o afectades per catàstrofes naturals? Per molts però insuficients recursos que estiguem posant per acollir-les, no em sembla pas que des dels governs i institucions europees se’ls vulgui rebre i atendre com a ciutadans de debò sinó més aviat com un seguit de números que encaixar en pressupostos nacionals i dades macroeconòmiques. Com a ciutadans/es de Catalunya tenim un seguit de drets fonamentals reconeguts a la Constitució i a l’ Estatut . “Article 15....
Més informació

Les aportacions de Durkheim, Le Bon i Freud sobre el fenomen de la influència.

Per Durkheim les diferents realitats i entorns que defineixen una societat, una comunitat (el civisme, les pautes de conducta permeses, les lleis i marcs normatius, trets lingüístics i culturals...) modelen la identitat de cada persona, actuen sobre la seva voluntat i conducta inculcant el reconeixement d'aquests com a propis i identitaris. Així cadascú de nosaltres fa nostres les tradicions, costums i hàbits socials, la llengua, la moneda, l'himne, la bandera i fins i tot determinades escales de valors i principis. Però també els estereotips, els estigmes i els prejudicis que donen peu al rebuig, la marginació i exclusió socials d'aquells que no s'ajusten als barems o estàndars sobre els que es fonamenta la societat / l'Altre. La conducta social i la identitat de cada persona doncs està subjecta, marcada, definida i programada des d'un primer moment a una pauta inculcada, acceptada, tolerada i reconeguda per l'Altre (L'educació -costums i actitud- ...
Més informació

L'homo emocional.

Els dilemes de l’educació com a autoconeixement. Al llarg d’aquests darrers anys he descobert i après, des de la meva més humil posició, la significància holística de l’ésser humà. Des d’aquesta concepció, apresa en un primer moment en l’àmbit sociosanitari de l’atenció centrada en la persona, hem de comprendre que tot individu és la suma de cinc dimensions: física, psíquica, social, emocional i espiritual. I cadascuna d’elles genera un espai de sensacions i vincles que connecta amb els de les altres quatre. Totes cinc conformen un ésser que ha de trobar l’equilibri en cadascuna per així viure en harmonia. Podem tenir cura del nostre cos portant una dieta sana i equilibrada, fent exercici físic i realitzant hàbits saludables. Podem tenir cura de la nostra ment reflexionant entorn als pensaments que ens poden atormentar o amoïnar a fi d’entendre l’arrel de la seva naturalesa i resoldre’ls des de la serenitat. Podem tenir cura de l’entorn humà en el que vivim si vetllem per c...
Més informació