L'educació social, un compromís personal.

Per Durkheim les diferents realitats i entorns que defineixen una societat, una comunitat (el civisme, les pautes de conducta permeses, les lleis i marcs normatius, trets lingüístics i culturals...) modelen la identitat de cada persona, actuen sobre la seva voluntat i conducta inculcant el reconeixement d'aquests com a propis i identitaris. Així cadascú de nosaltres fa nostres les tradicions, costums i hàbits socials, la llengua, la moneda, l'himne, la bandera i fins i tot determinades escales de valors i principis. Però també els estereotips, els estigmes i els prejudicis que donen peu al rebuig, la marginació i exclusió socials d'aquells que no s'ajusten als barems o estàndars sobre els que es fonamenta la societat / l'Altre. La conducta social i la identitat de cada persona doncs està subjecta, marcada, definida i programada des d'un primer moment a una pauta inculcada, acceptada, tolerada i reconeguda per l'Altre (L'educació -costums i actitud- ...

Què entenem per drets de ciutadania? El primer que em ve al cap em porta a l’antiguitat, a la República i a l’Imperi de Roma. I eren ciutadans aquelles persones lliures nascudes a Roma i, posteriorment, es va extendre el reconeixement a les províncies. Podríem fer un  símil respecte a l’actualitat : què ocorre realment amb les persones que vénen de fora? Més concretament, de tercers països de fora de la Unió Europea? Vaja, i sense embuts, persones immigrants o refugiades vingudes de nacions pobres, en guerra o afectades per catàstrofes naturals? Per molts però insuficients recursos que estiguem posant per acollir-les, no em sembla pas que des dels governs i institucions europees se’ls vulgui rebre i atendre com a ciutadans de debò sinó més aviat com un seguit de números que encaixar en pressupostos nacionals i dades macroeconòmiques. Com a ciutadans/es de Catalunya tenim un seguit de drets fonamentals reconeguts a la Constitució i a l’ Estatut . “Article 15....

Reflexió en relació al desenvolupament afectiu en totes les etapes del moment vital. La ponència de Pepa Horno és tota una lliçó magistral que posa llum sobre un fet universal que supera el pas inexorable del temps i l’empremta de les civilitzacions: l’amor, entès com una força que ens impulsa cap al bé i alhora ens nodreix. Tots nosaltres, des de què naixem fins que emprenem el vol, som acompanyats per aquelles persones que tenen cura del nostre benestar, que vetllen per la nostra integritat i protecció, i es preocupen del nostre desenvolupament i creixement personals. Els nostres pares. No sols ens procuren un sostre que ens dóna aixopluc i refugi, ens alimenten per no passar mai gana i ens cuiden quan ens trobem malalts. També el caliu i la tendresa que desprenen les seves paraules, les seves abraçades i els seus petons reconforten el nostre cor i el nostre esperit. Heus aquí la clau que permet un desenvolupament personal constructiu i enriquidor, l’afecte que rebem de ...

Em presento... Mai s’és tard en aquesta vida. I, en el fons, desconeixem quan serà el nostre moment, aquell en el que triomfem perquè estem fent allò que de debò ens omple i descobrim la nostra vertadera vocació. He portat molts anys treballant de cambrer en el món de la restauració, entre altres oficis, i vaig decidir fer un gir en el meu rumb tant personal com laboral; m’he redescobert a mi mateix i em sento orgullós i alhora agraït de poder treballar en el món de l’atenció sociosanitària i en el dels serveis socioculturals i a la comunitat i, poc a poc, començar a obrir-m’hi camí. Aquests darrers cinc anys he anat formant-me, adquirint coneixements i experiència, especialment a través de les pràctiques professionals i la participació com a voluntari compromès en diferents entitats, a més de graduar-me recentment en Integració Social amb matrícula d’honor. Estudiar Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya (setembre, 2018) no sols em permetrà ampliar els meus ...