L'educació social, un compromís personal.

Els dilemes de l’educació com a autoconeixement. Al llarg d’aquests darrers anys he descobert i après, des de la meva més humil posició, la significància holística de l’ésser humà. Des d’aquesta concepció, apresa en un primer moment en l’àmbit sociosanitari de l’atenció centrada en la persona, hem de comprendre que tot individu és la suma de cinc dimensions: física, psíquica, social, emocional i espiritual. I cadascuna d’elles genera un espai de sensacions i vincles que connecta amb els de les altres quatre. Totes cinc conformen un ésser que ha de trobar l’equilibri en cadascuna per així viure en harmonia. Podem tenir cura del nostre cos portant una dieta sana i equilibrada, fent exercici físic i realitzant hàbits saludables. Podem tenir cura de la nostra ment reflexionant entorn als pensaments que ens poden atormentar o amoïnar a fi d’entendre l’arrel de la seva naturalesa i resoldre’ls des de la serenitat. Podem tenir cura de l’entorn humà en el que vivim si vetllem per c...

Per què hem d’acceptar les normes i els límits que ordenen una cultura, si podrien ser-ne uns altres? Si l’ésser humà és un ésser simbòlic, hem d’acceptar acríticament els símbols i la cultura que se’ns transmeten, i que imposen una realitat previsible que pot no agradar-nos? Tenim l’obligació ètica d’oposar-nos al fet que es transmetin determinats codis simbòlics? Podem rebel·lar-nos-hi? Certament, l’ésser humà en la seva condició d’individu social que conviu amb molts altres més en el si d’una comunitat, necessita d’unes normes i uns límits que permetin la convivència doncs altrament el seu desconeixement i / o incompliment podrien generar situacions de conflicte. I, per molt seny que puguem esperar dels altres, massa sovint les autoritats es veuen obligades a normativitzar fins al darrer detall la vida quotidiana de la ciutadania; les ordenances municipals sobre civisme de molts ajuntaments en són una bona mostra. Seguint el fil de l’exemple de la piscina, podem imaginar-n...